Claude LÉVI-STRAUSS (1987) Race et histoire

Un llibre de total actualitat, tant pel centenrai de l'autor el proppassat 28 de novembre, com per la vigència del debat sobre la immigració i el debat de les cultures al món.  Escrit per a la UNESCO fa més de mig segle té encara una gran vigència, en  tant que treball acadèmic i en tant que contribució als debats contemporanis. La seva idea de coalició entre societats, que no cal confondre en la idea actual de l'aliança de cultures, ens ajuda a repensar, amb la mirada de l'etnòleg, els altres i nosaltres, en la nostra relació.  Ens obliga a repensar el valor del temps i la natura en la nostra comprensió de la història.  Ens recentra descentrant-nos.

Quan l'antropologia es converteix en entropologia Lévi-Strauss canvia la mateixa idea de coneixement i de relació entre societats.  Més de cinc dècades més tard hem de rellegir la seva obra per reflexionar com gestionar aquesta entropologia quan les societats del món es troben en la nostra societat.

Raymond CARVER (1993) Where I'm calling from

Trenta-set contes revisats pel mateix Raymond Carver cobrint llibres de tota la seva trajectòria.  Gairebé sempre sense una resolució.  No tant per obligar al lector a imaginar un final com per posar-lo davant de la futilitat del món.  Petits fragments d’històries quotidianes, d’homes, dones i, tot sovint, alcohol. Sense èpica, sense redempció, sense càstig.  

Els contes d’aquest recull estan plens d’home i dones a la trentena acceptant que la vida s’escapa, que el passat no es queda enrere, que ni tot estar per fer ni tot és possible.  

Carver ens ho explica tot amb un llenguatge precís, pretesament oral, esquitxat de detalls mínims.  Et sents de cop assegut en un cafè, mirant d’esbrinar la vida dels qui seuen a la taula del costat a partir de fragments d’una conversa, interpretant una mirada,  una peça de roba.  Llavors s’aixequen i marxen i saps que no sabràs mai del cert quina és la seva història, però amb la certesa que no canviaria res.

Yasumari KAWABATA (2008) Primera nieve en el monte Fuji

Un recull de contes delicadíssims. Petits retalls de vides del Japó de postguerra. Amors desencisats, escriptors sense paraules, fantasmes pacients i estupes antigues. Sorpreses amagades i connexions subtils. I al final de cada conte la necessitat de parar i pensar, sovint de rellegir.

La traducció és desigual i sovint amb solucions poc afortunades però a la vegada plena de ressons lírics que et fan pensar en el so de les campanes dels temples, les innumerables cortesies del llenguatge diari, l'estranya poesia dels gestos que t'envolten, encara ara, al Japó.

Kawabata és un luxe que cal prendre com el té: amb tasses petites i tres glops fragants i lleugerament amargs.