Cignes

en Jaume llegeix...

2009-08-18T23:48:00.002+01:00

na Carla llegeix... Reif LARSEN (2009) The Selected Works of T.S. SPIVET

2009-08-18T23:41:00.002+01:00

Hugo PRATT (1999 (1995)) MORGAN

2009-08-18T23:38:00.003+01:00

na Carla llegeix.... Virginia WOOLF (2003(1921)) Monday or Tuesday

2009-08-18T23:30:00.003+01:00

HARUKI MURAKAMI (2009) What I talk about when I talk about running

2009-08-18T23:28:00.003+01:00

en Jaume llegeix... Heinrich DUMOULIN (1974) Christianity meets Buddhism

2009-07-14T00:24:00.003+01:00

na Carla llegeix...

2009-07-12T23:51:00.004+01:00

David LODGE (2008) Deaf Sentence

2009-07-01T15:54:00.003+01:00

Aquesta lectura ha estat molt satisfactòria des del començament.

Descobreixo un llibre de Lodge en versió de butxaca/viatge de Penguin al quiosc de l'aeroport d'una ciutat del nord d'Anglaterra i salto d'alegria. Entre les textures, colors i tipus de lletra gairebé ofensius de la majoria de best-sellers que s'ofereixen a baix preu als viatgers aeris de província, em sorpren topar amb un autor conegut. La sorpresa es converteix en exaltació, quan l'autor en qüestió és DAVID LODGE, el lingüista y crític literari, elogiat per un dels professors que més vivament recordo i admiro de la meva estimada carrera d'Humanitats. L'agafo i el remeno, i el tacte i el cosit m'acaben de convèncer. Llegeixo la darrera plana i l'explicació-anunci de la inicitativa de l'editorial PENGUIN de reinventar i millorar en tots els aspectes (formal i de contingut) la oferta de llibres de butxaca per a viatgers. Em pregunto si és per això que tants i tants i tants anglesos llegeixen als trens i als avions qeu darrerament comparteixo tot sovint amb ells. La flexibilitat i resistència de l'encolat em treuen de dubtes i accepto amb esportivitat inusual en mi, la llarga i lenta, però organitzadísisma cua de la caixa. Començo el llibre abans que l'avio emprengui el seu vol, aconsegueixo dosificar-me'l durant dues setmanes i l'acabo pràcticament a l'avio de tornada a UK.

No sempre empatitzo amb la manera de viure la realitat d'un home de l'edat dels meus professors, però conencto amb la seva ironía i el seu lúdic ús del llenguatge. El fet que l'acció passi a l'entorn d'un acadèmic retirat que es mou entre Londres i una ciutat del nord d'Anglaterra em fa sentir més propera a la història i perquè, cosa que rarament em passa, 'visualitzo' algunes escenes o paisatges. El millor és que em permet passejar per Londres o Yorkshire mentre la meva realiat és a Madrid. Aquesta lectura fa evident l'enyor que sento per Anglaterra, però em complau perquè per primera vegada sóc conscient que les referències hipertextuals a coses petites i quotidianes d'Anglaterra em són familiars i em multipliquen el gaudi, perquè no é sun context après o estudiat, sinó viscut contemporàniament.

Em sento afortunada. Aquesta lectura m'ha apropat a la vessant creativa o ficcional d'un estudiós, i m'ha fet créixer l'avidesa per llegir llibres 'acabats de publicar'. Aquesta sensació d'arrelament al temps i la societat on visc, voldría sentir-la més sovint. Gairebé gosaria dir que s'acosta a la sensació que vaig tenir quan vaig llegir 'Coses que et passen a Barcleona quan tens trenta anys' de Llúcia Ramis, l'any passat. Llegir textos en versió original en una llengua que no és la pròpia és inmensament satisfactòri, i només per això ja val la pena fer l'esforç d'aprendre segones llengües. Quan, a més, la ficció s'inscriu o juga amb refents d'un context que hom reconeix com a propi o conegut, el grau de joc, d entreteniment, de plaer es multipliquen. Enduta per l'entusiasme penso que m'agradaria poder llegir així tota la literatura. Però sabent que és impossible viure a tot arreu on es produeixen llibres que m'atrauen, penso si no hauria de limitar

Potser és un gir retòric dir que la literatura no aporta sentit a la realitat, sinó a la inversa, però ara mateix sento clarament que és la meva experiència de la realitat la qui aporta sentit a les meves lectures. M'agrada haver visct uns anys a Anglaterra perquè m'ha obert la porta una lectura de Lodge molt diferent a la que vaig fer d'altres llibres seus durant la carrera. Em pregunto si llegir literatura traduïda d'autors i països per als quals em manca context és com mirar un d'aquells cartrons estampats on s'hi amaga un volum en 3D de massa lluny estant. Em quedo amb la comparació, que crec que em servirà per explicar als meus alumnes de japonès i d'història, la importància de conèixer el context històric i social a l'hora de llegir qualsevol text; però deixo l'interrogant de banda, perque no vull qüestionar altres lectures que m'han fet feliç, com la de 'Habatake Zara' (autora Japonesa que escriu sobre una nena a l'Iran) precisament perquè m'han acostat a món remots, dels quals tinc poc coneixement i nul.la experiència, com ara l'Iran. Acabo, doncs, convençuda que hi ha molts tipus de lectura possibles i que tots són vàlids, d'alguna manera o altra.

Encara que ja vaig pensant en quina serà la propera lectura, un apart de mi segueix digerint 'Deaf sentence', i encuriosida en busco comentaris a internet, amb ganes de veure quan el traduiran al català o al castellà, per poder recomanar-lo als qui no puc deixar la meva versió en anglès. I és que, efectivament aquest llibre és tan ple de jocs de paraules, que com Lodge mateix explica, representa un repte herculià per als traductors, començant pel títol 'Pena de sord', que fa al.lusió a la pèrduda gradual d'oïda del protagonista, que m'ha fet somriure i veure amb altres ulls algunes situacions que, havent passat per un atac de sordera sobtada, em van angoixar molt en el seu dia. Crec que no he entrat en detalls de l'argument, però això és fàcil de trobar a altres racons d'internet, perquè el darrer llibre de Lodge és, per exemple, el llibre que aquest mes ha triat l'editor de Penguin a http://readers.penguin.co.uk/

Jaume CABRÉ (2000) Viatge d'Hivern

2009-05-24T01:27:00.003+01:00

Gaspar HERNANDEZ (2009) Silenci

2009-05-24T01:24:00.003+01:00

Brian FAGAN (2006) Fish on Friday

2009-03-01T14:21:00.003Z

Aquest és un d'aquests llibres on l'autor ens mostra les connexions que van marcant la història. Esperava, per tant, una munió d'informació diversa, en aquest cas: religió, guerres, pirateria, enginyeria naval, economia i tecnologia dels aliments entre d'altres. El plus són una munió de receptes de peix de diferents èpoques i procedències geogràfiques. I tot això per explicar la història del peix a Europa, bàsicament a l'Atlàntic. Per parlar de qui el pescava i com ho fèia. De com les lleis religioses van servir de motor per a canvis en el disseny dels vaixells, en les arts de pesca, en la conservació i transport de la captura, en la creació de rutes comercials i en l'expansió, primer de pesqueries i després de colònies, cap a Amèrica.

Un llibre ple de dades, però mancat de ritme en algunes seccions que ens canvia la percepció de les relacions costaneres de la façana atlàntica europea entre els segles XI i XVII. Encara no he probat cap recepta, però n'hi ha un parell de bacallà que...

Zheng Wanlong (1993) Strange Tales from Strange Lands

2009-01-24T18:34:00.006Z

Un llibre estrany. Em passa sovint amb els llibres xinesos que tinc la impressió que m’estic perdent moltes coses en la traducció. En aquest cas el desconcert és major per dues raons. En primer lloc es tracta d’un recull d’històries del moviment xungen wenxue, que a mitjans dels 80s aprofiten una certa obertura per explorar camins nous, en l’estil i també en la temàtica, que es centra en la vida de les ‘minories ètniques’ del nord-est del país. Aquest és el meu primer tast d’aquesta època de la literatura xinesa i em trobo sense referents, potser una experiència no massa diferent a la que els autors buscaven...

En segon lloc em desconcerta la versió anglesa. El fet que cada història tingui un traductor diferent fa que el llibre sigui molt desigual, de manera que m’he vist incapaç de trobar un ritme narratiu al qual agafar-me.

Els contes del recull tenen el fil conductor de l’espai geogràfic, fred i feréstec. La natura, que no ens acosta a estats de felicitat, ans embruteix els qui hi malviuen. És un món masclista i brutal de mines i caçadors. Les poques dones que hi apareixen no tenen cap autonomia i sovint son persones malaltes, presoneres dels homes i de les muntanyes.

No hi he sabut trobar el lirisme i la sensualitat que en d’altres llibres embolcallaven històries realistes i dures. També en això la frontera no és ben bé la Xina, i en aquest cas la veiem des d’uns ulls aliens.

Robert MAYCOCK (2002) Glass, A Portrait

2009-01-19T10:10:00.003Z

Feia temps que tenia ganes de llegir un llibre sobre Philip Glass, essent com és un dels meus compositors de capçalera. El de Maycock fa de mal definir. No és una biografia de l’autor, ni una anàlisi acadèmica de la seva obra, però conté extractes d’entrevistes fetes durant l’elaboració del llibre i en diverses ocasions s’entreté a descriure musicalment algunes peces importants de Glass.

L’autor declara des del principi que ja existeixen altres llibres sobre Glass i de fet en molts casos aquest llibre omet informació interessant perquè ja és disponible en d’altres fonts. La contribució a la bibliografia glassiana que es proposa el llibre és posar en perspectiva l’obra del prolífic compositor americà. La visió de Maycock es basa en la seva experiència com a crític musical però té l’encert d’estar ‘autoritzada’ pel mateix músic, parant especial atenció a l’obra per escena i la sinfònica.

El llibre no es centra, per tant, en la figura del compositor, ans en la seva música. I ho fa des de la perspectiva de qui ha trobat el plaer per la música de Glass després d’haver-la bandejada durant molt de temps. És per aquesta raó que el crític musical dedica un capítol sencer, un dels més reeixits, a suggerir als lectors com aproximar-se a l’audició de la música de Glass. Una música que posa en el context més ampli de la música del segle XX amb una visió entenedora i clarificadora de l’ascens de l’escola europea i la seva relació amb l’anglosaxona.

Si us agrada Philip Glass i trobareu informació interessant per completar la que, de ben segur, haureu anat trobant en d’altres fonts. Si encara no coneixeu la seva música, o n’heu tingut una mala experiència aquest llibre us pot donar les claus per descobrir l’obra d’un dels músics més important dels nostres temps.

Paul VIRILIO (1999) Strategy of Deception

2009-01-15T07:29:00.003Z

El llibre recull quatre articles escrits entre l' abril i el juliol de 1999, durant la guerra a l’antiga Iugoslàvia. Virilio analitza la guerra en el context global de l’ estratègia Nord-americana després de la guerra freda.

L’autor desenvolupa les idees dels canvis en con es fa la guerra, els canvis geopolítics involucrats en el programa “globalitzant” (globalitarian) dels EEUU i el pull industrial armamentístic-pentàgon. Aspectes que han ant erosionant les bases de l’status quo de les NU i de l’OTAN.

Particularment interessant en el context actual del conflicte a l’Orient mitjà son les idees de Virilio sobre la guerra cibernètica vehiculada en el (mal) ús de la informació i l’estratègia de desinformació a través de la implantació d’Internet: sobre abundància, descontextualització, fàcilment controlable.

Han passat 10 anys, la guerra a Afganistan i a Irak, i l’anàlisi de Virilio ens sorprèn encara per la seva lucidesa, i perquè deu anys més tard molts d’aquests mecanismes i canvis estructurals no només segueixen vigents sinó que segueixen absents del discurs quotidià.

Alexander Mc CALL SMITH (2006) Dream Angus: The Celtic God of Dreams

2009-01-10T23:47:00.007Z

Les revisitacions modernes de mites ancestrals sempre són més aviat una descoberta de l'estil personal de l'autor, que una descoberta del mite en qüestió. Jo, però, amb aquesta amable lectura-puzzle, punyent en la seva aparent lleugeresa, he fet alhora la coneixença d'Alexander McCall Smith, un autor irlandès contemporani, i d'Angus, déu celta dels somnis i de l'amor.

El ritme de la lectura ve marcat pels salts que el lector ha de fer i omplir entre capítol i capítol, creant connexions no sempre evidents. L'autor comença intercal·lant un relat mític fora del temps i del món del lector amb diverses històries contemporànies amb grans dosis del que podríem dir realitat o proximitat. Però ens fa anar més enllà. A mesura que arribem al centre del llibre, les realitats i els mites precipiten en un mateix crisol, hem de deixar de tocar de peus a terra. Sense l'ensucrada i redemptora exageració del realisme màgic llatino-americà, es tracta més aviat d'una narració juganera i caleidoscòpica, que conserva el pragmatise i la senzillesa dels irlandesos, fregant la superstició i la brutalitat.

Les pàgines de Dream Angus bateguen amb una acceleració irregular, talment com la percussió japonesa del teatre Noh, i estableixen potser més ressonàncies amb el desconegut McCall Smith creador de llibres infantils, que no pas amb el recent artífex de best-sellers de detectius. I tanmateix, una certa tensió entre l'amor i la mort planeja, subtil, sobre els déus i els homes.

La història que conclou el llibre és per mi con el cant del cigne abans de morir, la més bella i perfecta, que precisament per això no pot sinó ser la darrera, la que voldria que continués, la que proporciona al lector de gust clàssic la personificació prístina i entenedora que no acabava de trobar als capítols anteriors, i fa que el paral.lelisme amb l'actualitat funcioni impecablement.

El regust final del llibre és en definitiva balsàmic per a tots aquells que en algun moment han estat a punt de deixar de creure en mites, en l'amor o en els somnis. Un cant a la capacitat de les persones del segle vint-i-u per guarir-nos tot comunicant-nos, enamorant-nos i somniant. Una invitació a reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món, i sobretot, amb els nostres somnis. Més enllà de fer-te partícep de la cadena de transmissió d'un mite 'minoritari' però preciós, llegir aquest llibre et farà somriure cada vegada que petits ocells de cop i volta et visitin. El recomano. A ulls clucs.

Haruki MURAKAMI (2002) Birthday Stories

2009-01-10T08:05:00.007Z

Murakami, que va néixer un 12 de gener, recull en aquest llibre 12 històries curtes, de 12 autors diferents, incloent-n’hi una de seva, amb l’aniversari com a element comú. Un llibre per aniversaris, oi Carla?

La idea original d’aquest llibre va ser una tria d’històries curtes d’autors contemporanis en llengua anglesa amb el fil conductor dels aniversaris que Murakami va traduir al japonès. Mentre editava el llibre l’autor de Kyoto va decidir afegir-hi un història pròpia escrita expressament per a la ocasió. Com un negatiu de l’obra original aquesta versió en anglès presenta les històries angleses en versió original i la traducció de la de Murakami. En certa manera, una versió més original que el llibre original mateix.

Murakami obre el llibre amb una introducció on repassa la història d’aquest llibre i el tanca ragalant-nos una història delicada que recorda Kawabata amb la seva barreja de realitat detallada i elements fantàstics revestits de quotidianitat que descol·loquen lleugerament el lector occidental. La resta de l’antologia és plena d’històries amb regust agre, on Carver encaixa sense estridències. Un Carver de la primera època amb una versió curta i primerenca de “A small, good thing”.

El llibre conté petites perles com “Forever Overhead” de David Foster Wallace, o “Turning” de Lynda Sexson que presenten dues maneres diferents de construir un món de textura especial en poquíssimes planes. La resta són molt bones històries que, malgrat l’aparent uniformitat geogràfica (9 americans i dos irlandesos) i generacional, i la connexió temàtica, presenten una diversitat narrativa que fa venir llegiguera. Caldrà buscar llibres dels diferents autors per revistar els móns que albirem en aquesta antologia.

na Carla està llegint... potser massa llibres alhora

2009-01-05T23:29:00.006Z

Salvador MACIP (2008) Immortals, sans i perfectes

2009-01-02T12:08:00.002Z

Vaig començar a llegir aquest llibre encuriosit més per l’autor que no pas pel mateix llibre. Comparteixo amb en Salvador Macip el poble de naixement –Blanes-, en certa manera el seu pare -que era el metge de la família-, i el fet que per motius de feina fa temps que la fem a l’estranger –ara mateix tots dos a universitats angleses per bé que ell és responsable d’un laboratori importantíssim i jo només soc un recercador ras-. A més ja tenia notícies seves com a escriptor de ficció, músic internacional i . Una barreja, per tant, de curiositat i enveja que el llibre no ha fet sinó incrementar.

Es tracta d’un llibre interesantíssim que repassa alguns dels temes central de la biomedicina de manera informativa i accessible. Amb una estructura clara i algunes tècniques de llibre de text (quadres resum per exemple) el llibre ens va donant les eines que necessitem per bastir una idea general sobre el genoma humà i les cèl·lules mare, la clonació, el càncer i l’envelliment. No és, evidentment, un llibre per a experts, però es pren seriosament el lector i mira de donar prou informació per anar més enllà de les formulacions periodístiques.

L’autor coneix el tema de primera mà, i això es nota en la frescor de les explicacions i en l’extensió i l’actualitat de la informació. Malgrat això no parla mai en primera persona sobre la recerca i en cap moment parla de la seva feina, com és tant habitual en aquesta mena de llibres.

Un llibre molt recomanable com sospito que ho deuen ser les seves classes.

Italo CALVINO (1993) Il Barone Rampante

2009-01-02T10:57:00.000Z

Aquest Nadal ha estat ple de coses amables i agradables. Pel que fa referència a aquest bloc la lectura d’Il barone rampante de Calvino. Un llibre fascinant, intel·ligent i culte. Un Umberto Eco més divertit que ens mostra una riviera ottocentista cruïlla i perifèria d’Europa. Mirall del seu temps que manté una personalitat pròpia i definida. Calvino ens convida a enfilar-nos als arbres i ens regala una visió panoràmica i una mica excèntrica del seu país, inventat amb records propis, viscuts i explicats. I tot això ho fa amb una prosa deliciosa i juganera

Calvino construeix, amb aparent facilitat, un món amb lligams antics on ressona tot allò que és nou al món. Un món que sembla recollir-ho tot amb la capacitat que només tenen els petits països, com els que composaven el trencaclosques de bona part d’Europa el XVIII. Un món que es deixa sentir a Ombrosa i que rep notícies del seu fill més peculiar: Cosimo Piovasco di Rondó, baró de Rondó i francmaçó, habitant dels arbres i amant de la terra, filòsof i foll. En ell veiem el segle i les seves contradiccions sense perdre la seva singularitat.

Navwal EL-SAADAWI (2001) Love in the kingdom of oil

2008-12-18T11:47:00.000Z

L'autora egípcia torna a parlar de la vida de les dones als països àrabs. En aquest cas l’acció es situa en un país àrab indefinit amb una societat patriarcal i tradicionalista. La protagonista és una dóna que treballa d’arqueòloga que desapareix fent treball de camp i es troba atrapada en un petit poble. Atrapada per un home però també per la resta del poble, les dones i l’alienació de la vida que hi fan.

Formalment el llibre és gairebé surrealista. Passem de retalls de l’enquesta policial, on ens fa palès la normalitat amb la qual es viu la repressió de les dones, a seguir el procés mental, mig al·lucinat de la protagonista en la seva captivitat. Un exercici difícil que, si més no en la traducció anglesa, no acaba de funcionar. En molts moments et trobes perdut i amb la sensació que el llibre obre massa portes i no acaba d’anar enlloc. Probablement no és la millor entrada a l’obra d’aquesta escriptora.

Tracy CHEVALIER (2004) The Lady and the Unicorn

2008-12-16T20:58:00.000Z

A finals del segle XV el temps tenia un valor diferent. Aixecar una catedral demanava moltes dècades, viatjar per Europa depenia de les estacions, i teixir un tapís representava mesos de feina. Aquest llibre transcorre en l'interval que el taller d'un”lissier” brussel·lenc triga a teixir un conjunt de 6 tapissos amb el motiu al·legòric de la seducció de l'unicorn.

En part novel·la històrica -sense gran misteri, ni reis ni batalles-, en part novel·la romàntica, la història es va teixint entrelligant els fils narratius dels diferents personatges amb un joc coral de primeres persones.

Sóc dels qui va descobrir Tracy Chevalier a través de l'adaptació cinematogràfica de la "Noia de la Perla" que comparteix moltes coses amb aquest llibre. Un rerefons històric construït amb la descripció a la menuda de la feina d'artistes i artensans, retalls de vida quotidiana i esbossos de l'arquitectura que constitueixen el decorat on l'autora fa respirar els personatges, amb el gruix necessari per fer-nos entrar en el seu món i ens enganxa al llibre de principi a fi. Gràcies Carla!

Elizabeth GASKELL (2007) Cranford

2008-12-11T11:46:00.000Z

Aquest llibre recopila una història curta i tres 'novel.les per fascicles', aquestes joies literàries de la literatura del XIX, que es publicaven en revistes setmanals i que normalment als lectors del XXI ens arriben com una unitat, en forma de llibre. Doncs bé, aquest volum inclou:

'Mr Harrison's confessions' The Ladies´Companion (1851)
'Cranford' in Household Words (1851-53)
'My Lady Ludlow' Household Words (1858)

Diverses vegades m'he proposat de deixar passar una setmana entre capítol i capítol, per acostar'me a l'experiència dels seus primers lectors. Però amb un total de 61 capítols, hauria trigat més d'un any i he preferit trobar un equilibri entre dedicació intensa i distància, que m'ha portat a viure amb les meravelloses dones d'aquestes històries el final de l'estiu i tota la tardor (encara que motl hivernal). He deixat reposar el llibre entre cada una de les tres 'novel.les', i he intentat llegirn nomé sun capítol per dia. Però per motivar la lectora comprar el següent número (l'èxit d'aquesta mena de novel.les es deu majoritàriament al públic femení, com deixen veure els títols dels setmanaris) l'autora fa tant tant tant intrigant el final dels capítols, que rarament podia resistir-me a girar plana i devorar, almenys, els primers paràgrafs del següent capítol.

Confesso que vaig voler llegir Gaskell, de qui no en sabia res, perquè la sèrie de la BBC titulada 'Cranford' encara que fusiona personatges de totes tres històries de Gaskell, em va entusiasmar. Va ser un dels 'epoque dramas' que més ens va enganxar l'hivern passat. Potser amb cert snobisme tìpic d'una humanista de la UPF, encara sento una certa 'vergonya' quan penso que he comprat una 'omnibus edtion' (tapes tovísimes, paper excessivament fi i marronós, lletra petita i tinta pràcticament transparent) amb fotos de les actrius de la BBC. En alguns moments, em resultava una a mica incòmode haver descobert una autora tan genial a la caixa tonta, i arrossegar el llibre per tot arreu, llegir-la al bus, al metro, al lavabo, a la banyera, al llit, escantonant les puntes dinstre de tota mena de bosses i motxilles, arrugant, doblegant, i tacant de te algunes de les pàgines, gairebé com si fos una revista. (Tant diferent de quan vaig devorar Nothomb, meravellosa edició de lletra gran i paper groixut que vaig tractar amb cura ettrema i vaig devorar en pocs dies fent de cada sessió de lectura un moment extraordinari, ja fos a la butaca de l'habitació del piano plena de sol o aquell cafè deliciós d'una galeria d'art contemporani en un dia de pluja fina).

En el fons però, m'agrada pensar que de vegades la tele pot ser tan creativa (la feina de collage i arranjaments és increïble, perque cada història presenta un to emocional i un estil literari propi i molt diferents, encara que sempre amb ironia) i empènyer a gent que no llegeix a llegir (de fet encara em resisteixo a pensar que hi ha gent que nomes lelgeix coses qeu surten a la tele, però potser és cert que hi ha molta gent que no llegeix gaire i jo sóc només molt afortunadíssima de tenir persones al voltant que gaudeixent d'aquest antic plaer) o a introduir altres menes de llibres a la meva llibreria (clarament amb més tapes dures de les qeu seria raonable tenir tenint en compte meu status econòmic i metres de paret disponibles) i altres maneres de llegir (trobaré a faltar la portabilitat i la companyia d'aquesta edició.

Admiro la capacitat de l'autora per fer de la seva quotidianitat, traumàtica com la de tothom, creacions literàries. (Tant de bo jo ho pugui fer algun dia) Les histories recollides a Cranford, Són esboços de la realitat del poblet on ella va créixer. La seva primera novel.la concebuda i publicada com a tal, Mary Barton (1848), descriu la societat de Manchester, on va anar a viure de casada, que estic decidida a trobar i llegir, encara que ara tinc altres llibres esperant (estimo els meus llibres, que són -ha de ser per força- tan pacients i tolerants amb el meu costum crònic de llegir-ne més d'un a la vegada). També m'engresca la idea de llegir la seva primeríssima obra 'The Last Generation in England' (1849) directament de la revista on va ser publicada originalment i tenir entre les mans el paper centenari, sentir'ne la olor i tenir una experiència més lúdica del silenci i la immensitat de la sala de Rare Books (on he passat tantes hores treballant per la tesi) tot gaudint de la ploma perspicaç i punyent de Gaskell. No m'extranya que Dickens quedés meravellat i li donés un espai a la seva revista, encara que ell va mostrar-se crític amb la inestabilitat dels seus personatges i s'enervava quan l'autora no acceptava el seu 'editing'. Jo celebro que ella es resistís amb fermesa perquè, amb el cor a la mà (i segurament per als meus amics anglòfils o anglesos serà sacrilegi) a mi m'han fet passar millors estones les 'variables' dones de Gaskell que el realisme mastodòntic de Dickens.

en Jaume llegeix... SUZUKI Shunryu (1973) Zen Mind, Begginer´s Mind

2008-12-08T10:07:00.000Z

John ASH (2002) Two Books: The Anatolikon / To the City

2008-12-02T14:48:00.000Z

Aquests dies que he tingut notícies d’amics turcs que he conegut a Anglaterra m’ha abellit de llegit la poesia d’un anglès que viu a Turquia. A la Turquia actual, que habita a la Istambul contemporània de “To the city” i, sobretot, a la Turquia punt de pas, d’estada i de seu de les grans civilitzacions mediterrànies.

Ash pobla la geografia que viu en els seus viatges a la terra d’acollida de turcs del segle XX, de bizantins, de grecs i de romans, tots vius i espectres a l’hora. Cada edifici parla a través del poeta del batec de civilitzacions que han fet sojorn a anatòlia (“The Anatolikon”) i en recullen els ecos del gran món hel·lènic, des de Bactriana fins als confins de l’Imperi Otomà. Una mirada sempre barreja de goig i de malenconia. La mateixa mirada que vesteix la vida quotidiana de pisos vells, llits, i tristes ciutats per turistes.

Tal com diu en el poema “How to use this book” el llibre ens emociona, ens fa part del misteri i, sobretot, ens convida al viatge. Un viatge autèntic, obert als lloc i els homes que trobarem. Un viatge que ens portarà tristesa, especialment quan tornem perquè “Sometimes going back is exile too”.

Claude LÉVI-STRAUSS (1987) Race et histoire

2008-11-26T12:07:00.000Z

Un llibre de total actualitat, tant pel centenrai de l'autor el proppassat 28 de novembre, com per la vigència del debat sobre la immigració i el debat de les cultures al món. Escrit per a la UNESCO fa més de mig segle té encara una gran vigència, en tant que treball acadèmic i en tant que contribució als debats contemporanis. La seva idea de coalició entre societats, que no cal confondre en la idea actual de l'aliança de cultures, ens ajuda a repensar, amb la mirada de l'etnòleg, els altres i nosaltres, en la nostra relació. Ens obliga a repensar el valor del temps i la natura en la nostra comprensió de la història. Ens recentra descentrant-nos.

Quan l'antropologia es converteix en entropologia Lévi-Strauss canvia la mateixa idea de coneixement i de relació entre societats. Més de cinc dècades més tard hem de rellegir la seva obra per reflexionar com gestionar aquesta entropologia quan les societats del món es troben en la nostra societat.

Raymond CARVER (1993) Where I'm calling from

2008-11-10T01:49:00.000Z

Trenta-set contes revisats pel mateix Raymond Carver cobrint llibres de tota la seva trajectòria. Gairebé sempre sense una resolució. No tant per obligar al lector a imaginar un final com per posar-lo davant de la futilitat del món. Petits fragments d’històries quotidianes, d’homes, dones i, tot sovint, alcohol. Sense èpica, sense redempció, sense càstig.

Els contes d’aquest recull estan plens d’home i dones a la trentena acceptant que la vida s’escapa, que el passat no es queda enrere, que ni tot estar per fer ni tot és possible.

Carver ens ho explica tot amb un llenguatge precís, pretesament oral, esquitxat de detalls mínims. Et sents de cop assegut en un cafè, mirant d’esbrinar la vida dels qui seuen a la taula del costat a partir de fragments d’una conversa, interpretant una mirada, una peça de roba. Llavors s’aixequen i marxen i saps que no sabràs mai del cert quina és la seva història, però amb la certesa que no canviaria res.

Yasumari KAWABATA (2008) Primera nieve en el monte Fuji

2008-11-05T20:36:00.000Z

Un recull de contes delicadíssims. Petits retalls de vides del Japó de postguerra. Amors desencisats, escriptors sense paraules, fantasmes pacients i estupes antigues. Sorpreses amagades i connexions subtils. I al final de cada conte la necessitat de parar i pensar, sovint de rellegir.

La traducció és desigual i sovint amb solucions poc afortunades però a la vegada plena de ressons lírics que et fan pensar en el so de les campanes dels temples, les innumerables cortesies del llenguatge diari, l'estranya poesia dels gestos que t'envolten, encara ara, al Japó.

Kawabata és un luxe que cal prendre com el té: amb tasses petites i tres glops fragants i lleugerament amargs.

Joseph J. ELLIS (2002) Founding Brother. The Recolutionary Generation

2008-10-20T09:58:00.001+01:00

Ara que ens trien el president d'Estats Units em ve de gust llegir sobre la generació que va fer la primera revolució occidental. Adams, Franklin, Jefferson, Washington... Veient els polítics d'ara hom es demana si "l'avenç de la història" és una esperança il·lusa o una broma de mal gust.

Amélie NOTHOMB (2007) Ni d'Eve ni d'Adam

2008-10-19T17:24:00.001+01:00

M'omple de goig i joia tenir ales mans un altre llibre de l'esbojarrada Amélie, aquesta vegada totalment per sorpresa i per gentilesa d'algú que sense saber que vaig gaudir profundament amb Stupeur et Tremblements i La Métaphisique des Tubes, va pensar en mi al llegir-lo. Ha estat una lectura dinàmica, de quatre dies intensos, trobant moments continuament per retornar-hi.

No he llegit cap de les seves novel.les negres, però les 'autobiogràfiques' relacionades amb el Japó m'han agradat molt. M'han tocat, totes, d'una manera o altra. Em meravella la seva capacitat per transformar en llibres les seves vivències. Tant de bo que encara se'n guardi d'altres a la màniga per un altre llibre...

Michael W. YOUNG (2004) Malinowski. Odyseey of an anthropologist

2008-08-08T16:30:00.001+01:00

La primera part de la biografia d'un dels pares de l'antropologia. Un llibre que barreja la formació sentimental de Malinowski, la seva recerca al Pacífic i la història de tombants de segle. Tot plegat descriu un viatge èpic que comença a Polònia, al centre de la mittle-Europa imperial, amb pàlids records del Gran Tour i la tradició universitària germànica per saltar a Anglaterra. L'Anglaterra hegemònica d'abans de la gran guerra que obre les portes de l'Imperi fins a Austràlia i més enllà, fins a les illes Trobian, on Malinowski va trobar els seus argonautes.

Una de les contribucions més interessants del llibre son les freqüents llambregades als seus diaris on trobem un intel·lectual en formació que ens ensenya com va desenvolupant la seva teoria i la seva metodologia, com crea, en definitiva, una disciplina. I en paral·lel a tot això les petites inseguretats, les manies, els dubtes que ens mostren un home, extraordinari en molts aspectes, però un home.

Aquesta primera part acaba quan ha acabat la guerra, i els anys de treball de camp al Pacific, quan Malinowski retorna a Europa en un moment de grans canvis: personals -acaba de casar-se-, professionals - amb la transformació de l'antropologia a les seves notes- i del món que coneixia, amb una Europa transformada on el seu país esdevenia estat però havent perdut família i amics a la guerra.

Anónim (c.1370) Sir Gawain and the Green Knight

2008-08-01T10:57:00.001+01:00

Part del cicle artúric, Gawain forma part de la versió anglesa del mite. Jim Donnelly em va recomenar i deixar l'òpera de Sir Harrison Birtwistle i n'he llegida la versió de Keith harrison en Anglés modern però en vers aliteratiu enmirallant l'original. La introducció del llibre, tal com és habitual en la sèrie Oxford Classics, és erudita però accessible i molt imformativa. El text central manté el tó de l'original i hom té plenament la sensació d'estar llegint un text medieval. Un romanç artúric amb la barreja de cristianisme cavalleresc i mitologia celtica-germànica. Un romanç però amb tons diferenciadors importants, en el seu tractament dels personatges i en la seva estructura narrativa.

Gail TSUKIYAMA (2007) Sumotori

2008-07-31T18:09:00.000+01:00

Una novel·la familiar al voltant de dos germans que dediquen la seva vida a reconstruïr les 'arts' tradicionals (doh) de la lluita de sumo i la talla de màscares de teatre noh com a fils que uneixen el japó de pre i post guerra. Gairabé coral, la novel·la segueix la vida de diferents personatges que viuen els canvis del Japó entre els anys 1939 i 1965. La primera part ens mostra la guerra, amb una desolació que ens recorda la Tomba de les llumenetes (Hotaru no Haka), i com en la descomposició social la cultura sembla esdevenir un luxe extemporani, i amb ella es perd l'ànima del país. Després de la guerra l'autora ens mostra la diversitat d'una societat que dubte entre reinventar-se i reconstruir-se, que acava reeixint a mitges a reconectar-se amb la seva pròpia identitat malgrat que, com els propis personatges, hagi canviat per sempre.

VV.AA ed. (2007) Diarios de damas de la corte Heian

2008-07-16T12:06:00.000+01:00

Aquesta lectura va ser allargassada i en alguns moments feixuga, però el tercer diari, l'anònim, l'únic del qual no havia sentit a parlar mai, em va entusiasmar. El llibre, m'ha acompanyat tot l'estiu, i me l'he endut a cabina a tres vols Madrid-Leeds-Madrid-Leeds. M'ha agradat començar i acabar la primera lectura a Madrid, on vaig descobrir-lo.

a contracor: la pèrdua de sonoritat i força visual de la poesia traduïda

de tot cor: la perspicàcia de Murasaki Shikibu i en general la delicadesa de la poesia Heian, que pren sentit en llegir-la en context.

M'ha conmogut poder compartir una certa sensibilitat femenina i reviure les vivències de dones del segle X

Nou bloc

2007-11-07T16:00:00.000Z

Estrenem nova plana, tot celebrant el primer aniversari del nostre primer bloc.
Benvinguts!

PROMESOS!! (25 d' Octubre del 2006)

2007-11-07T15:57:00.000Z