Un recull de contes delicadíssims. Petits retalls de vides del Japó de postguerra. Amors desencisats, escriptors sense paraules, fantasmes pacients i estupes antigues. Sorpreses amagades i connexions subtils. I al final de cada conte la necessitat de parar i pensar, sovint de rellegir.
La traducció és desigual i sovint amb solucions poc afortunades però a la vegada plena de ressons lírics que et fan pensar en el so de les campanes dels temples, les innumerables cortesies del llenguatge diari, l'estranya poesia dels gestos que t'envolten, encara ara, al Japó.
Kawabata és un luxe que cal prendre com el té: amb tasses petites i tres glops fragants i lleugerament amargs.
1 comentari:
em conmou com parles
d'aquest llibre
em conmou el principi d'harmonia,
tant invocat al Japó,
que es dóna
entre les lectures i els comentaris
què no donaria ara
per compartir un glop de te amb tu
en harmonia
Publica un comentari a l'entrada