Aquests dies que he tingut notícies d’amics turcs que he conegut a Anglaterra m’ha abellit de llegit la poesia d’un anglès que viu a Turquia. A la Turquia actual, que habita a la Istambul contemporània de “To the city” i, sobretot, a la Turquia punt de pas, d’estada i de seu de les grans civilitzacions mediterrànies.
Ash pobla la geografia que viu en els seus viatges a la terra d’acollida de turcs del segle XX, de bizantins, de grecs i de romans, tots vius i espectres a l’hora. Cada edifici parla a través del poeta del batec de civilitzacions que han fet sojorn a anatòlia (“The Anatolikon”) i en recullen els ecos del gran món hel·lènic, des de Bactriana fins als confins de l’Imperi Otomà. Una mirada sempre barreja de goig i de malenconia. La mateixa mirada que vesteix la vida quotidiana de pisos vells, llits, i tristes ciutats per turistes.
Tal com diu en el poema “How to use this book” el llibre ens emociona, ens fa part del misteri i, sobretot, ens convida al viatge. Un viatge autèntic, obert als lloc i els homes que trobarem. Un viatge que ens portarà tristesa, especialment quan tornem perquè “Sometimes going back is exile too”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada