Gail TSUKIYAMA (2007) Sumotori

Una novel·la familiar al voltant de dos germans que dediquen la seva vida a reconstruïr les 'arts' tradicionals (doh) de la lluita de sumo i la talla de màscares de teatre noh com a fils que uneixen el japó de pre i post guerra. Gairabé coral, la novel·la segueix la vida de diferents personatges que viuen els canvis del Japó entre els anys 1939 i 1965. La primera part ens mostra la guerra, amb una desolació que ens recorda la Tomba de les llumenetes (Hotaru no Haka), i com en la descomposició social la cultura sembla esdevenir un luxe extemporani,  i amb ella es perd l'ànima del país.   Després de la guerra l'autora ens mostra la diversitat d'una societat que dubte entre reinventar-se i reconstruir-se, que acava reeixint a mitges a reconectar-se amb la seva pròpia identitat malgrat que, com els propis personatges, hagi canviat per sempre.

VV.AA ed. (2007) Diarios de damas de la corte Heian

Aquesta lectura va ser allargassada i en alguns moments feixuga, però el tercer diari, l'anònim, l'únic del qual no havia sentit a parlar mai, em va entusiasmar. El llibre, m'ha acompanyat tot l'estiu, i me l'he endut a cabina a tres vols Madrid-Leeds-Madrid-Leeds. M'ha agradat començar i acabar la primera lectura a Madrid, on vaig descobrir-lo.

a contracor: la pèrdua de sonoritat i força visual de la poesia traduïda

de tot cor: la perspicàcia de Murasaki Shikibu i en general la delicadesa de la poesia Heian, que pren sentit en llegir-la en context.

M'ha conmogut poder compartir una certa sensibilitat femenina i reviure les vivències de dones del segle X