M'omple de goig i joia tenir ales mans un altre llibre de l'esbojarrada Amélie, aquesta vegada totalment per sorpresa i per gentilesa d'algú que sense saber que vaig gaudir profundament amb Stupeur et Tremblements i La Métaphisique des Tubes, va pensar en mi al llegir-lo. Ha estat una lectura dinàmica, de quatre dies intensos, trobant moments continuament per retornar-hi.No he llegit cap de les seves novel.les negres, però les 'autobiogràfiques' relacionades amb el Japó m'han agradat molt. M'han tocat, totes, d'una manera o altra. Em meravella la seva capacitat per transformar en llibres les seves vivències. Tant de bo que encara se'n guardi d'altres a la màniga per un altre llibre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada