Robert MAYCOCK (2002) Glass, A Portrait

Feia temps que tenia ganes de llegir un llibre sobre Philip Glass, essent com és un dels meus compositors de capçalera.  El de Maycock fa de mal definir.  No és una biografia de l’autor, ni una anàlisi acadèmica de la seva obra, però conté extractes d’entrevistes fetes durant l’elaboració del llibre i en diverses ocasions s’entreté a descriure musicalment algunes peces importants de Glass. 

 L’autor declara des del principi que ja existeixen altres llibres sobre Glass i de fet en molts casos aquest llibre omet informació interessant perquè ja és disponible en d’altres fonts.  La contribució a la bibliografia glassiana que es proposa el llibre és posar en perspectiva l’obra del prolífic compositor americà.  La visió de Maycock es basa en la seva experiència com a crític musical però té l’encert d’estar ‘autoritzada’ pel mateix músic, parant especial atenció a l’obra per escena i la sinfònica.

 El llibre no es centra, per tant, en la figura del compositor, ans en la seva música.  I ho fa  des de la perspectiva de qui ha trobat el plaer per la música de Glass després d’haver-la bandejada durant molt de temps.  És per aquesta raó que el crític musical dedica un capítol sencer, un dels més reeixits, a suggerir als lectors com aproximar-se a l’audició de la música de Glass.  Una música que posa en el context més ampli de la música del segle XX amb una visió entenedora i clarificadora de l’ascens de l’escola europea i la seva relació amb l’anglosaxona.

 Si us agrada Philip Glass i trobareu informació interessant per completar la que, de ben segur, haureu anat trobant en d’altres fonts.  Si encara no coneixeu la seva música, o n’heu tingut una mala experiència aquest llibre us pot donar les claus per descobrir l’obra d’un dels músics més important dels nostres temps.