Vaig començar a llegir aquest llibre encuriosit més per l’autor que no pas pel mateix llibre. Comparteixo amb en Salvador Macip el poble de naixement –Blanes-, en certa manera el seu pare -que era el metge de la família-, i el fet que per motius de feina fa temps que la fem a l’estranger –ara mateix tots dos a universitats angleses per bé que ell és responsable d’un laboratori importantíssim i jo només soc un recercador ras-. A més ja tenia notícies seves com a escriptor de ficció, músic internacional i . Una barreja, per tant, de curiositat i enveja que el llibre no ha fet sinó incrementar.
Es tracta d’un llibre interesantíssim que repassa alguns dels temes central de la biomedicina de manera informativa i accessible. Amb una estructura clara i algunes tècniques de llibre de text (quadres resum per exemple) el llibre ens va donant les eines que necessitem per bastir una idea general sobre el genoma humà i les cèl·lules mare, la clonació, el càncer i l’envelliment. No és, evidentment, un llibre per a experts, però es pren seriosament el lector i mira de donar prou informació per anar més enllà de les formulacions periodístiques.
L’autor coneix el tema de primera mà, i això es nota en la frescor de les explicacions i en l’extensió i l’actualitat de la informació. Malgrat això no parla mai en primera persona sobre la recerca i en cap moment parla de la seva feina, com és tant habitual en aquesta mena de llibres.
Un llibre molt recomanable com sospito que ho deuen ser les seves classes.
2 comentaris:
Gràcies per la crítica, paisà. I sort amb les investigacions!
Gràcies pel missatge (del 4 de febrer) i benvingut (de nou amb molt retard) a Anglaterra.
Publica un comentari a l'entrada