Aquest Nadal ha estat ple de coses amables i agradables. Pel que fa referència a aquest bloc la lectura d’Il barone rampante de Calvino. Un llibre fascinant, intel·ligent i culte. Un Umberto Eco més divertit que ens mostra una riviera ottocentista cruïlla i perifèria d’Europa. Mirall del seu temps que manté una personalitat pròpia i definida. Calvino ens convida a enfilar-nos als arbres i ens regala una visió panoràmica i una mica excèntrica del seu país, inventat amb records propis, viscuts i explicats. I tot això ho fa amb una prosa deliciosa i juganera
Calvino construeix, amb aparent facilitat, un món amb lligams antics on ressona tot allò que és nou al món. Un món que sembla recollir-ho tot amb la capacitat que només tenen els petits països, com els que composaven el trencaclosques de bona part d’Europa el XVIII. Un món que es deixa sentir a Ombrosa i que rep notícies del seu fill més peculiar: Cosimo Piovasco di Rondó, baró de Rondó i francmaçó, habitant dels arbres i amant de la terra, filòsof i foll. En ell veiem el segle i les seves contradiccions sense perdre la seva singularitat.
2 comentaris:
M'encanta aquesta vostra idea i em sembla fantastic que tot i la feinada que crec que feu continuament encara no nomès us queda temps per llegir per pur plaer, si no que teniu aquest blog per comunicar i compartir experiencies literaries.
Sou en encant intelectual.
Tot el que hi h es una bona invitació la lectura, ho tindre en compte.
Del que hi ha, conec en Calvino, figura obligadisima a la meva carrera. Es un escriptor fascinant i la trilogia un prodigi sobre la crua realitat de la vida i on es reflecteig¡xen els seus desenganys. Il barone es la mes coneguda i es un prodigi de fantasia e imaginació i ironia.
Com tot, cal una bona traducció.
Desde la Tronera a 0ºC us envio una calurosa abraçada tot menjant.me una neule de Blanes per anar fent boca abans d'esmorçar.
ei! quina sorpresa!
els reis sí qeu han passat!
ens han deixat comentaris al blog!!
les traduccions, té gràcia fer-les, però no sempre és un plaer llegir-les, oi? en Jaume també és dels que, com jo, intentem evitar-les, sobretot si l'original és en llengües tan boniques com l'italià...
recomanat per via doble, aquesta versió original del Rampante potser que sigui la meva propera lectura...
Publica un comentari a l'entrada