dimarts, 20 de novembre del 2012

1Q84 Murakami, Haruki



Estranyament més real que d'altres llibre de Murakami, 1Q84 és un llibre (o trilogia) fascinant.
Murakami escriu sobre música, com sempre, sobre literatura, com altres vegades, i sobre escriure, com no li he llegit abans.

El llibre segueix una estructura que Murakami utilitza habitualment amb punts de vista que es van desenvolupant en capítols alterns. També hi ha elements fantàstics barrejats amb noves religions japoneses, com en altres llibres del mateix autor, que serveixen de context per preguntar què és això que anomenem la nostra realitat. Per fer aquesta pregunta Murakami ha situat la història al Japò del 80s en plena bombolla immobiliària que, vist des del 2012 a Europa, tenyeix el llibre d'una certa fatalitat, de final d'època. TAmbé es tracta d'una història d'amor, d'infanteses perdudes i de la vida quotidiana després que les promeses no es compleixin.

Potser Murakami no explora prou la pregunta que planteja, potser ho fa expressament. El què fa magistralment es poblar el llibre de personatges improbables i plausibles. Això i construir una sensació de realitat de manera econòmica i precisa.

Segueixo pensant que llegir Murakami es com nedar dins una piscina gran, ben il·luminada i en silenci. Un llarg rere un altre.

dimarts, 16 d’octubre del 2012

na Carla té ganes de llegir...



Herman HESSE, Lekture fur minuten (1975)

Jacques SIMENON, Dictées, Mémoires intimes, Livre de Marie-Jo (1975-1981)


Sembla que torna a emergir una de les meves predileccions d'adolescent: llegir en versió original obres de no-ficció que m'acaostin a la persona que hi ha darrera un autor literari...

Veurem si trobo la manera d'aconseguir-los i de submergir-m'hi...

dimecres, 19 de setembre del 2012

Orhan PAMUK (1985) The White Castle

Una relació una mica angoixant entre dos homes semblants que porta a reflexionar sobre la investigació, la ciència, la guerra, la identitat...  sobretot m'ha agradat el joc d'intertextualitat amb un llibre de viatges "real"...  m'ha costat seguir en alguns moments però acabar-lo ha valgut la pena... decididament m'ha fet tenir ganes de comentar amb altres lectors les metàfores i els diversos nivells de lectura de la història... algú més l'ha llegit?

dimarts, 14 d’agost del 2012