dilluns, 10 de novembre de 2008

Raymond CARVER (1993) Where I'm calling from


Trenta-set contes revisats pel mateix Raymond Carver cobrint llibres de tota la seva trajectòria.  Gairebé sempre sense una resolució.  No tant per obligar al lector a imaginar un final com per posar-lo davant de la futilitat del món.  Petits fragments d’històries quotidianes, d’homes, dones i, tot sovint, alcohol. Sense èpica, sense redempció, sense càstig.  

Els contes d’aquest recull estan plens d’home i dones a la trentena acceptant que la vida s’escapa, que el passat no es queda enrere, que ni tot estar per fer ni tot és possible.  

Carver ens ho explica tot amb un llenguatge precís, pretesament oral, esquitxat de detalls mínims.  Et sents de cop assegut en un cafè, mirant d’esbrinar la vida dels qui seuen a la taula del costat a partir de fragments d’una conversa, interpretant una mirada,  una peça de roba.  Llavors s’aixequen i marxen i saps que no sabràs mai del cert quina és la seva història, però amb la certesa que no canviaria res.