dimecres, 19 de setembre del 2012

Orhan PAMUK (1985) The White Castle

Una relació una mica angoixant entre dos homes semblants que porta a reflexionar sobre la investigació, la ciència, la guerra, la identitat...  sobretot m'ha agradat el joc d'intertextualitat amb un llibre de viatges "real"...  m'ha costat seguir en alguns moments però acabar-lo ha valgut la pena... decididament m'ha fet tenir ganes de comentar amb altres lectors les metàfores i els diversos nivells de lectura de la història... algú més l'ha llegit?

2 comentaris:

Jaume Ametller ha dit...

A mi també em va costar en algun moment però en tinc molt bon record. Em va agradar el tó que aconsegueix, entre històric i realisme màgic, i la relació que estableix entre els dos personatges... o és un de sol?
Al llibre que estic llegint ara de Murakami "Despietat país de les meravelles i la Fi del Món" també hi ha un joc de desdoblament del protagonista i la seva ombra... m'has fet connectar aquests dos llibres, gràcies.

Carla ha dit...

el joc de dualitat i identitat és certament característic del llibre, però m'intriga el castell blanc, que dóna títol al llibre, sembla una metàfora important, i tanmateix nomñes pareix momentàniament, llunyà, inexplicat, potser inexplicable...