dissabte, 10 de gener del 2009

Alexander Mc CALL SMITH (2006) Dream Angus: The Celtic God of Dreams


Les revisitacions modernes de mites ancestrals sempre són més aviat una descoberta de l'estil personal de l'autor, que una descoberta del mite en qüestió. Jo, però, amb aquesta amable lectura-puzzle, punyent en la seva aparent lleugeresa, he fet alhora la coneixença d'Alexander McCall Smith, un autor irlandès contemporani, i d'Angus, déu celta dels somnis i de l'amor.

El ritme de la lectura ve marcat pels salts que el lector ha de fer i omplir entre capítol i capítol, creant connexions no sempre evidents. L'autor comença intercal·lant un relat mític fora del temps i del món del lector amb diverses històries contemporànies amb grans dosis del que podríem dir realitat o proximitat. Però ens fa anar més enllà. A mesura que arribem al centre del llibre, les realitats i els mites precipiten en un mateix crisol, hem de deixar de tocar de peus a terra. Sense l'ensucrada i redemptora exageració del realisme màgic llatino-americà, es tracta més aviat d'una narració juganera i caleidoscòpica, que conserva el pragmatise i la senzillesa dels irlandesos, fregant la superstició i la brutalitat.

Les pàgines de Dream Angus bateguen amb una acceleració irregular, talment com la percussió japonesa del teatre Noh, i estableixen potser més ressonàncies amb el desconegut McCall Smith creador de llibres infantils, que no pas amb el recent artífex de best-sellers de detectius. I tanmateix, una certa tensió entre l'amor i la mort planeja, subtil, sobre els déus i els homes.

La història que conclou el llibre és per mi con el cant del cigne abans de morir, la més bella i perfecta, que precisament per això no pot sinó ser la darrera, la que voldria que continués, la que proporciona al lector de gust clàssic la personificació prístina i entenedora que no acabava de trobar als capítols anteriors, i fa que el paral.lelisme amb l'actualitat funcioni impecablement.

El regust final del llibre és en definitiva balsàmic per a tots aquells que en algun moment han estat a punt de deixar de creure en mites, en l'amor o en els somnis. Un cant a la capacitat de les persones del segle vint-i-u per guarir-nos tot comunicant-nos, enamorant-nos i somniant. Una invitació a reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món, i sobretot, amb els nostres somnis. Més enllà de fer-te partícep de la cadena de transmissió d'un mite 'minoritari' però preciós, llegir aquest llibre et farà somriure cada vegada que petits ocells de cop i volta et visitin. El recomano. A ulls clucs.

2 comentaris:

Carla ha dit...

Veig que Canongate ha anunciat que The Myth of Izanagi and Izanami, per Natsuo Kirino sortirà al mercat americà el 10 de març....

WAKU WAKU!!

Jaume Ametller ha dit...

Tant de bó aquest simpàtic deu regeixi més dels nostres somnis i els ompli de tendres històries d'amor.