dissabte, 24 de gener del 2009

Zheng Wanlong (1993) Strange Tales from Strange Lands

Un llibre estrany. Em passa sovint amb els llibres xinesos que tinc la impressió que m’estic perdent moltes coses en la traducció. En aquest cas el desconcert és major per dues raons. En primer lloc es tracta d’un recull d’històries del moviment xungen wenxue, que a mitjans dels 80s aprofiten una certa obertura per explorar camins nous, en l’estil i també en la temàtica, que es centra en la vida de les ‘minories ètniques’ del nord-est del país. Aquest és el meu primer tast d’aquesta època de la literatura xinesa i em trobo sense referents, potser una experiència no massa diferent a la que els autors buscaven...

En segon lloc em desconcerta la versió anglesa. El fet que cada història tingui un traductor diferent fa que el llibre sigui molt desigual, de manera que m’he vist incapaç de trobar un ritme narratiu al qual agafar-me.

Els contes del recull tenen el fil conductor de l’espai geogràfic, fred i feréstec. La natura, que no ens acosta a estats de felicitat, ans embruteix els qui hi malviuen. És un món masclista i brutal de mines i caçadors. Les poques dones que hi apareixen no tenen cap autonomia i sovint son persones malaltes, presoneres dels homes i de les muntanyes.

No hi he sabut trobar el lirisme i la sensualitat que en d’altres llibres embolcallaven històries realistes i dures. També en això la frontera no és ben bé la Xina, i en aquest cas la veiem des d’uns ulls aliens.