divendres, 2 de gener de 2009

Salvador MACIP (2008) Immortals, sans i perfectes


Vaig començar a llegir aquest llibre encuriosit més per l’autor que no pas pel mateix llibre.  Comparteixo amb en Salvador Macip el poble de naixement –Blanes-, en certa manera el seu pare -que era el metge de la família-, i el fet que per motius de feina fa temps que la fem a l’estranger –ara mateix tots dos a universitats angleses per bé que ell és responsable d’un laboratori importantíssim i jo només soc un recercador ras-.  A més ja tenia notícies seves com a escriptor de ficció, músic internacional i .  Una barreja, per tant, de curiositat i enveja que el llibre no ha fet sinó incrementar.  

 

Es tracta d’un llibre interesantíssim que repassa alguns dels temes central de la biomedicina de manera informativa i accessible.  Amb una estructura clara i algunes tècniques de llibre de text (quadres resum per exemple) el llibre ens va donant les eines que necessitem per bastir una idea general sobre el genoma humà i les cèl·lules mare,  la clonació, el càncer i l’envelliment.  No és, evidentment, un llibre per a experts, però es pren seriosament el lector i mira de donar prou informació per anar més enllà de les formulacions periodístiques.

 

L’autor coneix el tema de primera mà, i això es nota en la frescor de les explicacions i en l’extensió i l’actualitat de la informació.  Malgrat això no parla mai en primera persona sobre la recerca i en cap moment parla de la seva feina, com és tant habitual en aquesta mena de llibres.

 

Un llibre molt recomanable com sospito que ho deuen ser les seves classes.

2 comentaris:

SM ha dit...

Gràcies per la crítica, paisà. I sort amb les investigacions!

Jaume ha dit...

Gràcies pel missatge (del 4 de febrer) i benvingut (de nou amb molt retard) a Anglaterra.